Reinventant la descoberta turística amb IA, amb Wowist

  • Data : 16 de novembre 2026
  • Temps : 10 min.
Reinventant la descoberta turística amb IA, amb Wowist

*Contingut creat i cedit per Smart Travel News



En un sector turístic on l’atenció de les persones visitants és cada vegada més selectiva i l’exigència d’immediatesa és màxima, la intel·ligència artificial es perfila com una eina clau per connectar amb les persones usuàries de manera rigorosa i emocional. Integrada dins de l’ecosistema del Tech Tourism Cluster, WOWIST transforma l’experiència de descoberta en museus, allotjaments i destinacions mitjançant especialistes digitals interactius, capaços de conversar a través de text, veu i continguts audiovisuals en més de cent idiomes.


Apostant per canals d’accés directe com WhatsApp, la web o els codis QR per eliminar la barrera de descarregar aplicacions, la plataforma permet a les entitats mantenir el control del seu relat, adaptar la narrativa als diferents perfils de visitants i obtenir insights de valor sobre els seus interessos reals.


Parlem amb Sergi Quinto, CO de WOWIST, per conèixer més a fons el seu model d’interacció sense friccions, el rigor en la creació de les seves guies amb IA, l’evolució cap als copilots turístics contextuals i el valor de col·laborar dins la xarxa traveltech local.


Sergi Quinto, Cofundador de Wowist


WOWIST és un dels més de 150 membres del Tech Tourism Cluster. Ens podries explicar breument quins són els principals elements que defineixen la vostra empresa?


WOWIST és una plataforma de màrqueting conversacional i audiovisual amb intel·ligència artificial per a destinacions, museus i allotjaments. Creem especialistes digitals amb qui les persones visitants poden conversar per descobrir un lloc, un museu o trobar una experiència adaptada als seus interessos. La interacció combina text, veu i continguts audiovisuals, amb atenció en més de cent idiomes.


La nostra proposta cobreix tot el recorregut de la persona visitant: ajudar-la a descobrir la destinació abans del viatge, acompanyar-la durant la visita i facilitar posteriorment la valoració de l’experiència. Per a l’entitat, això significa mantenir el control del seu relat i aprendre de les preguntes que rep. Un exemple d’aquesta aplicació és la guia conversacional del Moco Museum de Barcelona.


-


Projectes tan destacats com la recreació hiperrealista de personatges històrics semblen ajudar-vos a marcar una distància clara respecte dels xatbots tradicionals. Com aconseguiu dotar un especialista digital de personalitat, rigor històric i capacitat narrativa audiovisual perquè passi de donar respostes automàtiques a connectar emocionalment amb les persones visitants?


L’efecte WOW consisteix a crear la imatge i la personalitat de la guia o del guia amb qui conversaràs. La imatge desperta la curiositat, però el que et fa quedar és la conversa: fluida, divertida i rigorosa, que t’impliqui i et convidi a passar més temps amb nosaltres. Per això, el treball comença definint quin paper té aquest guia: què sap, com parla i què aporta a la visita.


Treballem a partir de fonts i continguts seleccionats conjuntament amb l’entitat. Sobre aquesta base, desenvolupem la personalitat, el to i la manera d’explicar. Una recreació històrica requereix, a més, distingir els fets documentats dels recursos narratius. Donar veu a un personatge no ens autoritza a atribuir-li qualsevol frase ni a presentar una interpretació com una certesa.


El component audiovisual permet mostrar el context que una resposta escrita deixa a la imaginació: com podia ser un espai, què passava al voltant d'una obra o com es desenvolupava un ofici. El seu valor és ajudar a comprendre.



Un dels principals obstacles del turisme digital és la resistència de les persones usuàries a descarregar aplicacions específiques per a cada destinació o museu. Apostar per canals d’accés directe com WhatsApp, la web o els codis QR facilita enormement l’adopció. Com influeix aquesta reducció de friccions en la interacció real de les persones turistes i en el volum de dades i insights que recopileu sobre els seus interessos?


Durant una visita, l’atenció és limitada. Si per resoldre un dubte cal buscar una aplicació, descarregar-la i registrar-s’hi, és fàcil que la persona abandoni. L’accés directe des del mòbil permet començar a conversar en el mateix moment en què sorgeix l’interès.


Ara bé, eliminar la descàrrega és només el primer pas. La senyalització, la connexió, la rapidesa de resposta i la facilitat per escollir l’idioma o escoltar l’àudio condicionen molt l’ús real. Un codi QR accessible no compensa una experiència lenta o confusa. Aquest és un dels aprenentatges importants dels desplegaments que hem dut a terme.


Per avaluar la interacció, convé diferenciar quantes persones hi accedeixen, quantes mantenen una conversa i quin grau de satisfacció expressen. Les preguntes permeten identificar temes que desperten interès, dubtes recurrents o informació difícil de trobar. Aquests patrons poden orientar els continguts i els serveis, analitzant la informació de manera agregada i evitant recopilar dades personals innecessàries. Acumular converses no és un objectiu per si mateix: el que és útil és convertir-les en millores per a les persones visitants.


En un museu conviuen persones visitants que volen descobrir-ne els aspectes essencials amb d’altres que podrien passar mitja hora davant d’una sola obra. Què canvia per al museu quan una guia amb intel·ligència artificial pot conversar amb cadascuna d’elles i acompanyar la seva curiositat?


Canvia la possibilitat d’apropar el coneixement del museu a persones molt diverses, començant per l’idioma: descobrir les obres i fer preguntes en la seva pròpia llengua permet a les persones visitants captar matisos i expressar-se amb naturalitat.


També permet adaptar l’explicació a cada interès —la rellevància d’una obra, la tècnica, la vida de l’artista o el context històric— i decidir fins a quin punt aprofundir-hi, sempre a partir de continguts seleccionats pel museu, que manté el control del relat.


A més, la relació pot començar abans de la visita, resolent dubtes i animant a comprar l’entrada; continuar durant l’experiència i allargar-se després amb una valoració o una recomanació. El potencial econòmic existeix, però neix de la missió del museu: aconseguir que més persones s’hi apropin, comprenguin el que veuen i vulguin recomanar l’experiència.



-


Cap a on evoluciona el concepte de «copilot turístic» impulsat per la IA física i audiovisual en els pròxims anys?


Creiem que evolucionarà cap a un acompanyament més contextual: un sistema capaç d’entendre què està veient la persona, de quant temps disposa i què li interessa per oferir-li ajuda pertinent. La conversa continuarà sent important, però es combinarà cada vegada més amb veu, imatges, vídeo i elements presents en el mateix espai.

També esperem una major continuïtat entre la inspiració prèvia al viatge i l’experiència a la destinació, sempre que la persona usuària vulgui mantenir aquest context. El repte serà integrar informació fiable i actualitzada, respectar les seves decisions i facilitar el pas a una persona quan sigui necessari. El millor copilot serà aquell que ajudi a gaudir del lloc sense exigir estar pendent d’una pantalla tota l’estona.


Formeu part d’un entorn capdavanter en innovació com és l’ecosistema del Tech Tourism Cluster. Quines sinergies trobeu en col·laborar dins d’aquesta xarxa d’empreses traveltech i com us ajuda a escalar la vostra tecnologia davant dels grans gegants globals de la distribució?


Per a nosaltres, el valor d’un clúster és apropar les empreses que desenvolupem tecnologia a les que coneixen les necessitats operatives del turisme.


Les sinergies que més ens interessen són les que permeten treballar sobre casos concrets: connectar continguts culturals amb tecnologia, facilitar integracions i dissenyar projectes pilot amb objectius que el client pugui avaluar. També és molt valuós compartir aprenentatges sobre adopció, atenció a les persones visitants i models de col·laboració.


Davant dels grans actors globals, la nostra aposta és l’especialització i la proximitat amb l’entitat que rep les persones visitants. Les destinacions i els equipaments culturals tenen un coneixement propi que mereix una relació directa amb el seu públic. Una xarxa d’empreses complementàries pot ajudar a desplegar aquesta proposta amb més abast, sense pretendre que una sola empresa hagi de resoldre totes les peces de l’experiència turística.


Autor
Dr. Enric López

Miembro del Grupo de Investigación en Alojamientos Turísticos y Restauración del Campus CETT – UB. Profesor en Marketing Digital. Conferenciante. Miembro en Comités Científicos de Congresos. Foundrising, Entrepreneurship & Awards CETT Fundació – CETT. Doctor (PhD) Universidad de Barcelona

Xarxes socials
Etiquetes
  • Entrevistes

Subscriu-te per estar al dia

Subscriu-te aquí per estar al dia de totes les novetats